The mediterranean in the age of global migration
Natalia Ribas Mateos, 2005 | Editorial: New Jersey. Transaction Publishers
Autor ressenya: Luis Garzón, GEDIME
La dimensió global de les migracions i el rol de les regions frontereres del Mediterrani en el sistema internacional a partir de l'estudi de diverses ciutats frontereres és l'objecte d'estudi d'aquest llibre dividit en dues parts: una dedicada a les dinàmiques migratòries a l'Europa del sud i una altra, a les migracions globals.
L'autora emfatitza la importància de la família en aquestes ciutats, així com la importància de l'economia informal i el treball femení. S'han realitzat estudis de cas a 6 ciutats europees: Torino i Napoli a Itàlia, Barcelona i Algesires a Espanya, Lisboa a Portugal i Tràcia a Grècia. S'han seleccionat grups d'immigrants presents a tots els països d'Europa, com els marroquins i els albanesos. El llibre analitza la intersecció entre Estat del Benestar, migracions i estructures familiars en el Mediterrani, punt de trobada entre cultures. Aquests països comparteixen el model de família patriarcal, les llargues dictadures i les fortes desigualtats entre el nord i el sud.
Pel que fa a la política migratòria, els quatre països tenen en comú la importància de les regularitzacions i el sistema de quotes. Itàlia és el país paradigmàtic d'aquest model. Els Estats del Benestar del sud d'Europa es caracteritzen per la seva feblesa i la tendència al clientelisme. La informalitat en el mercat de treball i la debilitat de les polítiques migratòries són altres elements característics d'aquest model.
A Itàlia, s'ha analitzat una ciutat receptora d'immigració (Torino) i una altra d'emissora (Napoli). A Espanya, la immigració estrangera es concentra sobretot a les zones de la costa mediterrània. Les diferències entre el nord i el sud d'Espanya són paral·leles a les que trobem a Itàlia. Portugal es caracteritza per la concentració de la població a Lisboa i Porto i per una major participació de la dona al mercat laboral. Pel que fa als immigrants, a Portugal són majoria els procedents dels països del PALOP (antigues colònies portugueses). Grècia, d'altra banda, es caracteritza per la mancança d'una organització estatal amplia i el seu model migratori està basat en el bloqueig de la migració.
El llibre tracta els canvis en l'Estat del Benestar i la seva relació amb la política migratòria. Les polítiques migratòries al Sud d'Europa viuen la contradicció entre control d'entrades i la demanda de serveis socials, fet que provoca la criminalització dels immigrants irregulars. Els albanesos i els marroquins són els grups més estigmatitzats. L'accés en els serveis socials que tenen els immigrants en els diferents països de la Europa del Sud varia segons una sèrie de factors:
- El fet que la migració està en diferents etapes en els diferents països.
- El rol de l'Església com a proveïdora de serveis.
- El nivell socioeconòmic i el contrast entre nivells de industrialització.
- El divers paper que juguen els sindicats.
Al sud d'Europa existeix una doble xarxa de serveis socials, segons la persona és autòctona o immigrant. Grècia és el país on l'Estat del Benestar és més feble perquè la transició econòmica ha estat ràpida i hi ha poca vida associativa. Les associacions d'immigrants a Espanya tenen una força que no es correspon amb la representativitat que li concedeixen les diferents administracions.
Hi ha 4 punts en comú pel que fa a les polítiques migratòries:
- Restricció de fronteres i escassa regulació de la política migratòria,
- Polítiques d'emergència,
- Poca regulació de la política migratòria i processos de regularització,
- La creació d'un welfare mix propi per als immigrants, sobretot a Torino i Barcelona.
La segona part del llibre desenvolupa el concepte de ciutat de frontera. Està articulada com una etnografia de dos ciutats. Les etnografies de les ciutats frontereres es van realitzar en dos períodes: a Tanger (Marroc) en el 2002 i Durres-Tirana (Albània) de desembre a maig del 2003. Es van estructurar a partir de visites a famílies. L'evolució històrica és un factor que ha marcat molt a tots dos països, a Albània pel comunisme i al Marroc pel colonialisme. Totes dues ciutats tenen empreses deslocalitzades d'Espanya i d'Itàlia. Tanger és el principal centre urbà del nord del Marroc i presenta una forta segregació entre àrees on viuen els autòctons i àrees on viuen els estrangers. Les remeses són un factor clau en el desenvolupament de ambdues ciutats. Els processos de deslocalització estan difonent les formes de producció i consum occidentals a Tanger. D'altra banda, amb la caiguda del comunisme, tots els elements que formen part de la vida col·lectiva han estat posats en qüestió a Albània.
Els factors importants per a la integració dels immigrants en aquestes ciutats són:
- La importància de la flexibilitat laboral.
- El racisme i l'estratègia d'assimilació.
- Les formes d'identificació dels grups.
- L'impacte de la criminalitat.
En les conclusions, l'autora afirma que va passar d'interessar-se per les dinàmiques de la migració marroquina a fer-ho per la migració mediterrània. Totes les ciutats estudiades estan vivint transformacions causades pel neo-liberalisme econòmic. La globalització reforça també la segregació a les ciutats de frontera.
El llibre resulta una bona reflexió sobre quines són les constants i quines les diferències en el model migratori del sud d'Europa i mostra com els punts en comú permeten parlar de l'existència d'un model migratori del Mediterrani tot i les diferències regionals.