The Changing Face of Home. The Transitional Lives of the Second Generation
Peggy Levitt & Mary C. Waters (Editors), 2002 | Editorial: New York. Russell Sage Foundation
Autor ressenya: Iskra Pavez Soto, GEDIME
Als Estats Units, els estudis qualitatius i quantitatius sobre infants d'origen immigrant solen comparar -entre els qui tot just acaben d'arribar i els qui neixen en el país d'acollida- aspectes com ara les experiències laborals, el model de naturalització i ciutadania, la pèrdua o retenció de la llengua i les estratègies de mobilitat econòmica, incloent-hi els negocis ètnics. Aquestes investigacions prenen en consideració la situació legal, les condicions territorials i les característiques de 'minoria ètnica' amb les quals s'enfronten els nuclis familiars en funció de la integració a llarg terme. Els nous estudis sobre 'segones generacions' d'immigrants consideren la importància del canvi en l'economia nord-americana, segons les oportunitats reals per a la joventut migrant atesa la disminució de les manufactures i l'ampliació de l'economia de serveis amb llocs de treball altament polaritzats.
L'any 2002, Peggy Levitt i Mary Waters editen el llibre denominat 'The changing face of home. The transnational lives of the second generation'. L'obra sintetitza algunes de les exposicions d'una Conferència realitzada a la Harvard University la primavera de 1998 per debatre sobre com s'estenen les activitats transnacionals durant la segona generació d'immigrants als Estats Units i amb quines conseqüències.
El llibre està organitzat en tres parts. La primera presenta alguns estudis que exploren les perspectives teòriques i empíriques que sustenten les investigacions sobre el transnacionalisme en la infància i la joventut d'origen immigrant. A la segona part es reflexiona sobre la comprensió i l'abast de les pràctiques transnacionals i sobre el debat conceptual pel que fa a la segona generació. Finalment, la tercera secció parla del desenvolupament de la identitat ètnica i transnacional en algunes nacionalitats específiques que tenen vasta tradició migratòria en els Estats Units. En tractar-se d'una obra col·lectiva, es destaquen importants estudiosos del transnacionalisme i les migracions, juntament amb les editores, com Nina Glick-Shciller, Rubén G. Rumbaut, Joel Perlmann o Philips Kasinitz, entre d'altres.
El segment de la població infantil d'origen estranger ha crescut substancialment en els l'últims temps -sobretot amb els fluxos migratoris a partir de 1960-, amb la qual cosa augmenten les inquietuds i expectatives sobre la seva integració i futur. Aquest llibre indaga en els vincles transnacionals d'aquesta generació infantil en comparació amb la seva predecessora pel que fa a la manera com les filles i fills desenvolupen diverses pràctiques transnacionals. L'estudi dels factors que incideixen en la identitat infantil i la connexió amb la terra dels progenitors, constitueix una important innovació i emergència d'un nou subjecte migratori. No obstant això, la majoria dels membres de la segona generació són encara massa joves i d'un nombre massa reduït com per conèixer quin tipus de relació mantindran amb els seus llocs de procedència. Mentrestant, es manté la discussió sobre si el transnacionalisme s'estén més enllà de la generació primera.
Intentant respondre a les inquietuds sobre la mobilitat social de les segones generacions, han sorgit alguns plantejaments sobre la necessitat d'assimilació per incorporar els forans amb èxit a la societat dels Estats Units. L'assimilació, amb aquest enfocament, es veu com un procés de negociació, interactiu,desigual i amb múltiples opcions. Per la seva banda, l'equip de Levitt y Waters considera que els llaços transnacionals que els subjectes immigrants mantenen amb els seus països d'origen -ja sigui de tipus econòmic, social, polític, religiós o cultural- esdevenen un factor clau. També quan moltes d'aquestes activitats siguin ocasionals i de curt abast, totes elles han de ser considerades com contactes transnacionals. En concret, aquest estudi revela que només el 10% de les nenes i nens d'origen immigrant realitzen pràctiques transnacionals regularment. Es creu que la resta ho fa de manera ocasional. Durant l'adolescència, es registra una major activitat transnacional; amb el pas del temps i l'arribada de les responsabilitats familiars, decau. Alguns dels descobriments d'aquest estudi són que el 66% de la població infantil d'origen estranger prefereix l'anglès com a llengua permanent, un 70% està registrat per votar als Estats Units, moltes nenes i nens adquireixen la nacionalitat, compren cases, realitzen matrimonis mixtos entre diverses nacionalitats i no restringeixen les seves amistats a la comunitat nacional. Aquestes dades demostren la necessitat d'avançar en una perspectiva teòrica que accentuï la sinergia entre assimilació i pràctiques transnacionals, amb l'objectiu de superar el suposat antagonisme.
Aquest llibre fa una aportació al creixent debat conceptual de la infància immigrant. Les autores i autors comprenen la segona generació clàssica com ' aquella que va néixer en el lloc de destí, a diferència dels qui van arribar acompanyant a les seves mares i pares en la etapa infantil' -també la denominen generació 1.5- (Levitt & Waters, 2002:12). Per la seva part, Fouron i Glick Shiller (2002:157), aposten per elaborar una conceptualització de la segona generació transnacional que -pot ser definida com totes les persones nascudes en la generació després que els immigrants han establert espais socials transnacionals, i que visquin -dins de- o siguin socialitzats a través d'aquests espais, independentment de si van néixer o actualment viuen en el país d'origen o a l'estranger-. Per a aquests autors, la descendència que es queda en el lloc de partença també s'ha de considerar com a segona generació, en la mesura que viuen la influència de les xarxes familiars, les formes de comunicació i els canvis institucionals que produeixen la diàspora i el transnacionalisme. Aquest concepte de generació no es lliga al territori, sinó al conjunt d'experiències comunes compartides a través de la història.
Concebre les nenes, nens i adolescents com a actors transnacionals permet revelar el seu protagonisme, silenciat generalment en els estudis migratoris contemporanis. Les pràctiques transnacionals poden tenir influències en la política migratòria del país de destí i d'origen respecte a qüestions ètniques, religioses i econòmiques. El transnacionalisme pot seguir i fins tot ser reforçat entre la segona generació i els seus descendents.