Reglamento (CE) 562/2006 del Parlamento europeo y del Consejo, de 15 de marzo de 2006, por el que se establece un Código comunitario de normas para el cruce de personas por las fronteras
El Reglament que estableix el Codi de Fronteres Schengen suposa la clarificació i racionalització en un únic document del conjunt de regles i modalitats de creuament i de control de persones que es duen a terme a les fronteres europees.
Parlament europeu i Consell de la Unió Europea. 2006
El Codi recull, entre altres, les definicions de frontera interna, frontera externa, vol intern, control fronterer, inspecció en primera línia, o inspecció en segona línia, totes elles necessàries per a una millor comprensió del text. Tot i això, no es crea un nou concepte de frontera europea sinó que les fronteres són les existents, determinades per cada estat membre i per la Unió Europea. El Codi estableix que tot i la disposició general d'absència de control a les persones en el creuament de les fronteres interiors es permet que davant una amenaça greu per l'ordre públic o la seguretat interior els estats puguin restablir-los durant el període de temps estrictament necessari. De tota manera sempre es poden fer inspeccions a l'interior del territori. El Codi també regula les formalitats que han de complir els nacionals de tercers països quan circulin pel territori Schengen.
Les fronteres exteriors només es podran creuar pels llocs i en els horaris oficials. El Codi assenyala quines són les condicions que han de complir les persones que vulguin creuar una frontera exterior per un període no superior a tres mesos: els documents de viatge vàlids (a l'annex I n'hi ha una llista); el visat quan sigui necessari; la justificació de l'objecte i de les condicions de l'estada; els mitjans de subsistència suficients; no estar inscrit en el Sistema d'Informació Schengen (SIS) (tot i que se'n preveuen algunes excepcions); i no suposar una amenaça per a l'ordre públic, la seguretat interna, la salut pública o les relacions internacionals, ni figurar a les bases de dades nacionals. La denegació de l'entrada haurà de ser motivada i possible objecte de recurs.
El Codi de Fronteres també regula els procediments per fer les inspeccions frontereres, tant d'entrada com de sortida, que seran mínimes per als beneficiaris del dret comunitari i exhaustives per als nacionals de tercers països, i en les quals es respectarà plenament la dignitat de les persones sense que hi hagi discriminacions de cap mena, i amb un total respecte dels drets fonamentals. Com a novetat per provar el període de temps en el qual la persona ha estat en el territori es preveu que davant l'absència de segell en el passaport es puguin presentar altres documents que acreditin que s'han respectat les condicions relatives a la durada de l'estada.
Quan hi hagi instal·lacions adequades, i la persona ho demani, les inspeccions a primera línia es faran en un lloc privat. Així mateix, davant una inspecció a segona línia les persones afectades rebran informació, disponible en tots els idiomes oficials de la Unió i en les llengües dels països tercers fronterers de l'estat de què es tracti, sobre el procediment i el propòsit de la inspecció, com també la possibilitat que se'ls faciliti el nom i el número d'identificació del servei de guardes de frontera, el nom del pas fronterer i la data en què s'ha creuat la frontera. Les inspeccions es podran flexibilitzar temporalment davant circumstàncies excepcionals i imprevistes, prioritzant les inspeccions d'entrada, tot i que la guarda de frontera sempre té l'obligació de segellar els documents, tant d'entrada com de sortida, dels nacionals de tercers països.
Normatives relacionades:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/site/es/oj/2006/l_105/l_10520060413es00010032.pdf