Real Decreto 1162/2009, de 10 de julio, por el que se modifica el Reglamento de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, aprobado por el Real Decreto 2393/2004, de 30 de diciembre.
El Reial Decret 1162/2009 modifica el Reial Decret 2393/2004, que desenvolupa la Llei orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya, en diversos dels seus preceptes: particularment en relació al procediment de concessió de les autoritzacions de treball i també pel que fa als requisits per renovar-les.
Consell de Ministres. 2009
El Reial Decret 1162/2009, de 10 de juliol, introdueix vàries modificacions d'abast en el Reial Decret 2393/2004, de 30 de desembre, que desenvolupa la Llei Orgànica 4/2000, de 11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social:
Per una banda, pretén adaptar la regulació dels procediments de resolució de les autoritzacions inicials de residència i treball a les competències que en aquest àmbit han estat començant a ser assolides per les Comunitats Autònomes els Estatuts d'Autonomia de les quals ho preveuen, entre elles Catalunya.
Davant la nova situació, el Reial Decret 1162/2009 preveu que l'empresari que pretengui contactar a un treballador estranger només haurà de presentar una única sol·licitud d'autorització de residència i treball davant l'Administració que en sigui competent: a l'àmbit de Catalunya, el Departament de Treball de la Generalitat (i en particular el Servei d'Ocupació de Catalunya); en aquest sentit, l'interessat rebrà una única resolució (segellada en tot cas per les Administracions implicades en l'autorització inicial de residència i treball: Administració General de l'Estat i Generalitat de Catalunya), en la que es contindran els pronunciaments concrets de cadascuna d'ambdues administracions.
D'altra banda, el Reial Decret 1162/2009 inclou també una clàusula d'interès, segons la qual: «la autorización inicial de residencia y trabajo por cuenta ajena tendrá una duración de un año y podrá limitarse a un ámbito geográfico y sector de actividad determinado en los términos establecidos en la normativa estatal aplicable'.
En conseqüència, l'Administració de l'Estat, quan en tingui competència per resoldre autoritzacions inicials de treball per compte aliè podrà limitar l'autorització corresponent en un territori i sector d'activitat determinat; de la mateixa forma, quan sigui l'administració d'una Comunitat Autònoma la que disposi de la competència d'autoritzar aquest treball, també podrà fixar l'àmbit geogràfic de l'autorització inicial dins del seu territori.
D'altra banda, el Reial Decret 1162/2009, inclou també una modificació de l'art. 50 del Reial Decret 2392/2004, que fa referència als requisits que s'han de complir per tal que un empresari pugui contractar a un treballador estranger:
a) En primer lloc, recordar que l'estranger per al qual se sol·liciti l'autorització de residència i treball i consegüentment, la seva contractació, no es trobi en situació irregular a Espanya i no tingui antecedents penals.
b) D'altra banda, complir amb el requisit que la 'situació nacional d'ocupació' permeti la contractació de l'estranger (és a dir, a grans trets, que no hi hagin treballadors espanyols, de la Unió Europea o estrangers residents, que no puguin cobrir la demanda empresarial); per determinar aquest fet, trimestralment s'ha de publicar un catàleg d'ocupacions de difícil cobertura que expressa en quines feines no hi han treballadors autòctons per ocupar-les, i per tant, es pot passar a la seva cobertura per un treballador estranger. La gestió de l'autorització de treball per a l'estranger que pugui ocupar una d'aquestes feines es realitza davant el Servei Públic d'Ocupació.
c) D'altra banda, l'empresari ha de garantir al treballador una activitat continuada durant el període de vigència per a residir i treballar, i que estigui al corrent de les seves obligacions davant la Seguretat Social. Pel que fa al treballador, la normativa que s'està comentant exigeix que tingui la titulació adequada per a la feina per a la qual se'l contracta, i que aquesta titulació estigui homologada o que s'acrediti la capacitació exigida per a l'exercici de la professió.
Per últim, la normativa ha passat a establir que 'La autorización de residencia y trabajo se renovará, asimismo, a su expiración cuando el trabajador acredite que se ha encontrado trabajando y en alta en Seguridad Social durante un mínimo de nueve meses en un periodo de doce, o de dieciocho meses en un periodo de veinticuatro, siempre que su última relación laboral se hubiese interrumpido por causas ajenas a su voluntad, y haya buscado activamente empleo'.
És a dir, un treballador estranger, tot i no està treballant en el moment de finalitzar la seva autorització de treball, podrà renovar-la si acredita que ha estat treballant legalment un període de tempos mínim amb anterioritat, sempre que la seva última relació laboral no s'hagi extingit per la seva voluntat, i a més hagi buscat una ocupació de forma activa. La normativa afegeix que 'también procederá la renovación cuando el cónyuge cumpliera con los requisitos económicos para reagrupar al trabajador.»
Tipus de document. Normativa oficial.
Suport: Publicació oficial
Normatives relacionades:
Versió originària (abans de ser modificat pel R.D. 1162/2009) del 'Real Decreto 2393/2004, de 30 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de la Ley Orgánica 4/2000 de 11 de enero sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social (modificado por Real Decreto 1019/2006, de 8 de septiembre)':
http://www.boe.es/boe/dias/2005/01/07/pdfs/A00485-00539.pdf