Multiculturalidad e inmigración
Ricard Zapata-Barrero, 2004 | Editorial: Madrid. Síntesis
Autor ressenya: Enrique Ortega Rivera, GEDIME
Que la multiculturalitat és un procés irreversible i històricament inevitable que hem de gestionar sense vulnerar o posar en contradicció ni els nostres valors, ni els nostres paradigmes polítics és la tesi d'aquest llibre que tracta del procés que hi ha darrera de la immigració.
L'autor considera que, des d'un punt de vista estructural i històric, la multiculturalitat i la immigració són els principals factors de canvi que ens obliguen a replantejar els elements bàsics que articulen la nostra societat i l'organització política. En aquest sentit, la manera com es gestioni el procés de multiculturalitat, és a dir, la construcció de societats multiculturals, serà determinant, tenint en compte que els instruments tradicionals de gestió de conflictes es mostren ineficaços i transmeten (paradoxalment) els valors que els sustenten. Per aquesta raó, s'adverteix que si no es produeix un procés d'acomodació, si no variem les nostres estructures institucionals per incorporar aquesta nova realitat, els sistemes democràtics estan abocats a quedar buits de contingut i a convertir-se en un camp de cultiu per a partits polítics de caire populista i xenòfob. El llibre, estructurat en cinc capítols, comença amb el plantejament d'una pregunta bàsica: en quin sentit els processos de multiculturalitat plantegen problemes a la tradició moderna del estatus de ciutadania?. Aquesta qüestió porta l'autor a aprofundir en l'actual debat polític i acadèmic: el de ciutadania i multiculturalitat. L'objectiu és doble: argumentar, d'una banda, que existeixen diversos processos de multiculturalitat, sent un d'ells el resultant de les migracions; i, d'una altra, que aquests processos de construcció de societats multiculturals posen de manifest la dificultat que té la noció tradicional de ciutadania, producte d'un doble moviment històric (State-Building i Nation-Building), per gestionar contextos de multiculturalitat.
El segon capítol està dedicat exclusivament al procés de multiculturalitat que té com a origen la immigració. Per a l'autor, aquest s'ha d'entendre en tres sentits: com a procés global, que permet vincular immigració, drets humans i justícia distributiva; com a procés històric, que centra el debat de la relació entre immigració i ciutadania; i, com a procés polític, que considera la immigració com el principal factor de canvi i com a nou factor generador de desigualtats.
Després de presentar les principals categories interpretatives, l'autor conclou aquesta part plantejant el seu enfocament analític i metodològic per aprehendre el procés de multiculturalitat que resulta de la immigració, marc de referència inevitable per a les polítiques de gestió del procés, les anomenades 'polítiques d'acomodació'. Així doncs, l'autor proposa un enfocament estructural i contextual que té com a 'unitat bàsica d'anàlisi la interacció entre els immigrants i els ciutadans en el context d'acció marcat per les institucions públiques' (p. 119), és a dir, en les esferes públiques. En aquestes, l'immigrant passa a ocupar un lloc que inicialment estava freqüentat, quasi exclusivament, per ciutadans. Per tant, es poden produir situacions potencialment conflictives que involucrin als portadors de la multiculturalitat (immigrants i ciutadans) i als gestors de la multiculturalitat (a la xarxa d'actors polítics, culturals, econòmics i socials). Aquestes situacions conflictives, que l'autor denomina 'zones de conflicte', poden ser 'febles' o 'fortes' i donen lloc a dos tipus de canvis estructurals. En aquest marc, adquireixen especial rellevància els conflictes forts ja que, a banda d'indicar el grau de multiculturalitat de les estructures institucionals, la seva resolució comporta canvis profunds tant en les estructures institucionals com en els comportaments dels actors implicats.
En el tercer capítol s'aborden els principals indicadors del procés de multiculturalitat i de construcció de societats multiculturals. Per a això, l'autor analitza un ampli ventall d'indicadors relacionats amb la democràcia, l'associacionisme, la figura dels mediadors culturals com a gestors de zones de conflicte, els estereotips i prejudicis, la territorialització del procés (o la 'gestió local de la coexistència'), la situació dels indocumentats (i, per tant, sense drets) i la qüestió del dret a vot dels immigrants. Alguns d'aquests indicadors són, en si mateixos, zones de conflicte i il·lustren el grau i la fase a la qual es troba el procés de multiculturalitat. Si bé en aquest capítol es detecten i analitzen les formes en les quals s'expressa aquest procés, en el següent es proposa com gestionar-lo.
Sens dubte, el quart capítol, on es planteja una innovadora proposta política de gestió del procés, suscitarà en el lector un major interès davant l'intent de construir un llenguatge polític alternatiu. Segons l'autor, gestionar el procés de multiculturalitat requereix distingir, prèviament, dos nivells bàsics amb lògiques diferents: el nivell d'accés a les nostres fronteres i el nivell de coexistència. En aquest segon nivell, les polítiques d'acomodació pretenen vincular els portadors de la multiculturalitat (immigrants i ciutadans) amb les diferents estructures institucionals (esferes públiques) en un sentit bidireccional, complementant així el plantejament integrador que té com a referent exclusiu els immigrants. La seva finalitat és aconseguir que els portadors de la multiculturalitat 'no tinguin necessitat de justificar les tensions i els conflictes que tenen quan es relacionen amb les diferents esferes públiques per qüestions vinculades amb la seva nacionalitat, color de la pell, condició jurídica, o per considerar que s'afavoreixen més a uns que als altres' (p. 217). I, a més, promoure una cultura de l'acomodació com una forma compartida de percebre el procés de multiculturalitat, els seus efectes i les prioritats mínimes per a la seva gestió.
El capítol final està dedicat a aquells investigadors que, des de diferents disciplines acadèmiques, estudien el procés de multiculturalitat. L'autor ens oferix els principals eixos (com a marc de referència comú) que els investigadors haurien de tenir en compte a l'hora de formular argumentacions, construir propostes i afavorir el diàleg interdisciplinar en el procés de construcció de societats multiculturals.