L'immigration ou les paradoxes de l'altérité
Abdelmalek Sayad, 1991 | Editorial: De Boeck. Editions universitaires
Autor ressenya: Leonardo Cavalcanti, GEDIME
Abdelmalek Sayad, autor de l'obra L'immigration ou les paradoxes de l'altérité, és, sens dubte, un dels pensadors més influents de la 'sociologia de les migracions'. Les seves nombroses obres estan molt vinculades al seu propi procés migratori. Originari de les regions muntanyenques de la Cabilía (Algèria), Sayad, fill únic d'una modesta família d'agricultors, va tenir l'oportunitat d'estudiar psicologia i filosofia a una escola francesa. En una classe sobre Kant va conèixer l'amic de tota la vida: el sociòleg Pierre Bourdieu. És precisament el propi Bourdieu qui obre el llibre amb un magnífic prefaci, titulat 'un analista de l'inconscient'.
Aquest prefaci elogia el rigor teòric, metodològic i epistemològic del llibre i del seu autor. Quan comenta la 'discreció i dignitat' amb què Sayad tracta als seus interlocutors (algerians radicats a França), Bourdieu exposa que hi ha una manera de confraternitzar que conté el menyspreu de si mateix i de l'altre. Sayad no confraternitza; és fratern. A través d'una analogia psicoanalítica, el francès afirma que en mans de Sayad l'immigrant es converteix en un extraordinari analista de les regions més fosques de l'inconscient nacional i desmitifica la fal·làcia delirant i neuròtica de qualsevol xovinisme. Segons Bourdieu, l'immigrant només pot ser entès com un ésser indefinible, inclassificable, ni ciutadà ni estranger, ni totalment de la societat d'origen ni de la d'immigració. Desplaçat, en el sentit d'incongruent i d'inoportú; incòmode en totes les fronteres entre l'ésser i el no-ésser social, l'immigrant suscita l'embaràs i la dificultat que s'experimenta en pensar-ho. La seva 'incomoditat' qüestiona no solament ambdues societats, sinó que a més obliga a repensar els fonaments legítims de la ciutadania i la relació entre l'Estat i la nació o nacionalitat.
Les pàgines que materialitzen aquesta obra van ser escrites entre 1975 i 1988. L'ordre cronològic dels textos coincideix amb la lògica de les temàtiques que apareixen al llibre. Una harmonia temporal i temàtica que l'autor defineix com crono-lògica. La primera part del llibre tracta de l'estudi de l'emigració algeriana a França, més específicament de les condicions socials que la van fomentar. A la segona part, l'autor analitza les condicions d'existència que caracteritzen la immigració, sobretot de vida i treball.
Al llarg del text, Sayad defensa la idea que només és possible reflexionar sobre el procés migratori a partir d'una perspectiva dialèctica, que consideri que la migració pertany tant a la societat d'immigració com a la d'emigració. I com a fet social total, la migració es constitueix d'una manera tant diacrònica, és a dir, emmarcada en una perspectiva històrica i demogràfica de la població de destinació, com sincrònica, representada a partir de les estructures presents en la societat i el seu funcionament. En aquest procés dialèctic, també és fonamental reconèixer que la migració està vinculada a l'ordre geopolític de les nacions, a partir d'una forma de l'oposició intrínseca entre el món de l'emigració (que tendeix a confondre's amb el món subdesenvolupat, productor de mà d'obra immigrant); i el món de la immigració (identificat amb el desenvolupament, que genera bàsicament turistes, jubilats i treballadors d'empreses transnacionals).
L'autor considera, però, que aquesta perspectiva dialèctica és constantment ignorada perquè l'immigrant només 'existeix' per a la societat d'immigració a partir del dia que travessa les seves fronteres. Es desconeix tot el que antecedeix a aquesta existència. Es trata d'una visió 'endògena' i etnocèntrica de la societat de destinació, que analitza les causes, la raó o el principi explicatiu de l'emigració en les seves pròpies estructures internes (demogràfiques, econòmiques, socials, mercat de treball, etc ). Sayad afirma que, si bé no hi ha marge d'error en aquest tipus d'anàlisi, per esdevenir complet i convincent és necessari tenir en compte que abans de la immigració, hi ha l'emigrant i el seu context d'emigració.
L'autor reflexiona, qüestiona i analitza, amb impecable rigor, els conceptes relacionats amb el fenomen migratori. Al començament de l'obra dedica un capítol a repensar la pròpia paraula 'immigrant', amb el títol 'Què és un immigrant?'. Altres anàlisis teòriques, epistemològiques i metodològiques pertinents als estudis migratoris es tracten amb una correcta tenacitat. Explica el seu mètode basat en 'la biografia reconstituïda' acostant el lector a la seva metodologia i l'il·lustra amb els exemples del seu treball de camp, realitzat tant en el país d'emigració com d'immigració.
La present obra és, sens dubte, font de referència obligada per als estudiosos de la migració internacional contemporània. Un treball que provoca en el lector una mirada crítica del fenomen migratori. A més d'advertir als científics socials que no es pot escriure innocentment sobre la immigració i els immigrants; no es pot escriure sense preguntar-se què vol dir escriure sobre aquest objecte, o el que és el mateix, sense preguntar-se per l'estatus social i científic d'aquest objecte.