Les lluites dels sense papers i l'extensió de la ciutadania. Perspectives crítiques des d'Europa i Estats Units
Liliana Suárez-Navaz, Raquel Macià Pareja, Ángela Moreno García (Eds.) , 2007 | Editorial: Madrid. Traficantes de Sueños, Col. Movimiento, No. 10
Autor ressenya: Amarela Varela Huerta, GEDIME
Investigadors d'Europa i d'Amèrica ens aporten, en aquest volum col·lectiu, una visió integrada dels moviments d'immigrants que demanen el dret a l'existència jurídica 'als papers' i l'accés als drets que les democràcies liberals consagren com a bàsics als Estats i a les societats polítiques i civils on resideixen.
Compilat per les investigadores espanyoles Liliana Suárez, Raquel Macià i Ángela Moreno, aquest llibre omple un buit de la literatura acadèmica especialitzada (tant en moviments humans com socials), perquè ens presenta els immigrants 'sense papers' com a subjectes polítics, persones fins ara tan sols reconegudes com a treballadores, emprenedores, consumidores, víctimes o transgressores de les lleis que les estrangeritzen.
En paraules de Liliana Suárez, amb l'agrupació d'estudis de casos des d'una perspectiva comparada volem mostrar que l'existència de mobilitzacions de sense papers no és conjuntural sinó un fenomen estructural, i fer evident que en les democràcies liberals occidentals coexisteixen sense coherència els límits de l'estatut de la ciutadania nacional amb els de l'universalisme moral dels drets humans.
El fil conductor d'aquesta compilació és la idea de la ciutadania com a resultat d'un procés polític, més que un estatut jurídic que radica en la naturalesa dels seus membres. Per això, a través d'exemples concrets de lluites d'immigrants a França, Estats Units, Suècia, Suïssa o Espanya, els autors ens demostren que aquestes expressions de desobediència civil serveixen d'exemples de l'anomenada 'lluita per l'ampliació de la ciutadania'.
Els treballs que s'inclouen en aquest volum estan signats segons ordre d'aparició per l'antropòleg Alan Morice qui, a través de reconstruir la història immigratòria de França, explica sociològicament el racisme d'Estat vigent en aquest país, al mateix temps que descriu la manera en què els immigrants s'hi oposen. Resistències que són densament descrites per la sociòloga Elena Giner, qui en el seu capítol descriu els col·lectius d'immigrants autoorganitzats sota el paraigua del Moviment dels 'sans papiers' com a agents de redefinició identitària que fan possible un exercici de ciutadania local.
El tercer treball, elaborat per Zenia Hellgren, explica la situació dels immigrants irregulars, en la seva majoria sol·licitants d'asil polític amb l'estatut denegat, que viuen condemnats a la clandestinitat perquè el seu Estat, Suècia en aquest cas, no reconeix la presència de persones 'sense papers' a l'interior de les seves fronteres. El quart capítol, a càrrec de la politòloga Barbara Laubenthal, tracta de la formació del moviment pro-regularització suís. El cinquè, escrit per l'antropòloga Susan Coutin, està dedicat al moviment dels 'illegal aliens' ('sense papers' als Estats Units) que, el 2005, van omplir els carrers de les grans ciutats d'aquell país per demanar-ne la regularització dels 12 milions de 'sense papers'.
Els tres últims treballs tracten del cas espanyol. El primer, signat per les tres coordinadores del llibre, és un exercici d'etnografia del dissens sobre les mobilitzacions dels immigrants en els tancaments del 2001, i que explica, des d'una antropologia feminitzada, les estratègies, les aliances, els lideratges i les fites teixides pels qui aleshores es van mobilitzar. El següent treball, d'Amarela Varela, analitza el cas de les mobilitzacions d'immigrants a la ciutat de Barcelona, una radiografia de deu anys del moviment i d'alguns elements per imaginar el que ens depara el futur.
El treball que tanca el llibre és de Peio Aierbe, director de la revista Mugak, en el qual s'analitzen les mobilitzacions dels 'sense papers' a tot l'Estat, des dels inicis fins a dia d'avui, considerant elements com la construcció d'identitat política, la importància dels llaços comunitaris, la masculinització dels tancaments i la diversitat en les formes d'organització política dels 'sense papers'. Un treball que, a més a més, incorpora al debat la crisi de solidaritat i aliances que, després de 2001, ha provocat que els moviments dels 'sense papers' a Espanya no aconsegueixin l'acompanyament d'una societat civil, que no els considera aliats sinó subjectes assistenciables.