La Globalización desde abajo: transnacionalismo inmigrante y desarrollo. La experiencia de Estados Unidos y América Latina
Alejandro Portes, Luis Guarnizo i Patricia Landolt, 2003 | Editorial: Flacso. DF Mexico
Autor ressenya: Leonardo Cavalcanti, GEDIME
L'obra La Globalización desde abajo: transnacionalismo inmigrante y desarrollo. La experiencia de Estados Unidos y América Latina, coordinada per Alejandro Portes, Luis Guarnizo i Patrícia Landolt, és una col·lecció d'excel·lents textos, originalment publicats a una edició especial de la prestigiosa revista Ethnic and Racial Studies. A més dels coordinadors, els articles que la integren estan signats per un grup de reconeguts experts de la perspectiva transnacional de les migracions contemporànies, com Nina Glick Schiller i Steven Vertovec.
El llibre ofereix al lector material divers sobre les pràctiques transnacionals dels immigrants llatinoamericans residents als Estats Units. L'obra s'estructura en dos grans blocs: al primer, els textos presenten anàlisis específiques de dades empíriques d'estudis comparatius sobre les relacions transnacionals establertes per migrants colombians (Guarnizo, Sánchez, Roach y Díaz); dominicans (Dore, Itzigsohn y Hernández) i salvadorencs (Landolt, Autler y Baires) en cinc àrees metropolitanes dels Estats Units. Al el segon bloc, els treballs es basen en estudis de casos sobre migrants mexicans (Roberts, Frank y Lozano-Ascencio); haitians (Glick Schiller y Fouron); guatemalencs (Popkins) i equatorians (Kyle). A més d'aquesta rica col·lecció d'estudis empírics, el volum inclou tres assajos teòrics signats per Portes, Guarnizo i Landolt, d'una banda, i Vertovec, de l'altra. Els treballs teòrics pretenen fonamentar i aclarir els pressupostos epistemològics, la rellevància teòrica i les eines metodològiques de la perspectiva transnacional.
La col·lecció d'assajos inclosos en aquest llibre insisteix en la necessitat d'un rigor analític i d'un marc teòric ben definit sobre les pràctiques transnacionals dels migrants contemporanis. En la presentació teòrica de la perspectiva, Portes, Guarnizo i Landolt delimiten el concepte de transnacionalisme a ocupacions i activitats que requereixen de contactes socials habituals i sostinguts a través de les fronteres nacionals per a la seva execució. I perquè el fenomen pugui convertir-se en una nova àrea d'investigació, segons aquests autors, es necessiten almenys tres condicions:
- Que el procés involucri una proporció significativa de persones a l'univers rellevant (en aquest cas, els immigrants i els seus familiars i amics en el país d'origen);
- Que les activitats d'interès no siguin transitòries ni excepcionals, sinó que tinguin certa estabilitat i flexibilitat a través del temps;
- Que el contingut d'aquestes activitats no es trobi inclòs en alguns dels conceptes existents, el que ocasionaria que la invenció d'un nou terme fos redundant.
A més, els autors insisteixen que no tots els migrants desenvolupen pràctiques transnacionals.Per tant, no són suficient les 'anècdotes' d'alguns immigrants que inverteixen en negocis del país d'origen, que envien regals ocasionals en diners i béns als seus parents i amics o la compra d'una casa en el país d'origen. Encara que els contactes, viatges i activitats ocasionals contribueixen a enfortir el camp transnacional, no són suficients per justificar una nova àrea d'investigació.
Els textos empírics recullen bàsicament tres tipus de pràctiques transnacionals:
- i) els vincles econòmics transnacionals, dins dels quals es troben les remeses monetàries i les empreses transnacionals;
- ii) els vincles polítics;
- iii) les activitats socioculturals, que inclouen les pràctiques i les institucions que contribueixen a la formació de significacions, identitats i valors.
Els seus autors demostren en les seves respectives investigacions com alguns migrants i els seus descendents estan fortament influïts per vincles estables amb els països d'origen o per xarxes socials que ultrapassen les fronteres nacionals. L'existència d'aquests vincles constitueix una variable crucial per comprendre i analitzar les migracions contemporànies, la seva potència, la seva influència i el seu impacte.
Aquest volum també analitza una de les dimensions clau que permet de classificar les pràctiques transnacionals, a nivell empíric: el tipus d'actor. En aquest sentit, l'obra distingeix el transnacionalisme «des de dalt», quan es tracta d'actors institucionals 'corporacions multinacionals o Estats', del transnacionalisme «des de baix», que comprèn activitats, resultat de les iniciatives d'origen popular, que efectuen els immigrants i les seves contraparts al país d'origen. Són aquestes iniciatives, amb menys grau d'institucionalització (el transnacionalisme «des de baix»), les més investigades. La unitat d'anàlisi és l'individu i les seves xarxes socials. Són les que aporten elements més innovadors i dinàmics en les formes de transacció i la multiplicitat d'activitats que traspassen fronteres nacionals.
El material present en aquesta edició permet de construir un nou enfocament que assumeix que els migrants estan imbricats en espais socials transnacionals, multilocals, que afecten tant els qui emigren com els qui resten al país d'origen. Constata també que les activitats transnacionals són heterogènies i varien entre les diferents comunitats migrants, tant en intensitat com en contingut, en funció de les estructures familiars i d'amistat, de les condicions materials d'existència dels migrants al país d'origen i al receptor, de les rutes de transport disponibles, del tipus i grau d'accés a les tecnologies de la comunicació, de les facilitats per a la circulació de remeses i de les estructures financeres, dels marcs legislatius que afecten els moviments de persones, així com dels vincles econòmics de les economies locals.