Inmigración y vivienda en España
Colectivo IOÉ (Carlos Pereda, Walter Actis y Miguel Ángel de Prada), 2005 | Editorial: Ministerio de Trabajo y Asuntos sociales. Subdirección General de Información Administrativa y Publicaciones
Autor ressenya: Enrique Ortega Rivera, GEDIME
Aquesta publicació presenta els resultats de la investigació realitzada pel col·lectiu IOÉ sobre les condicions residencials de la població immigrant a Espanya, qüestió que, fins avui dia, havia estat abordada parcialment mitjançant estudis de cas concrets o de regions determinades.
L'obra es divideix en dos grans blocs, seguint l'estructura clàssica d'un informe de presentació de resultats. El primer serveix com a contextualització del problema de la investigació i conté una clara i detallada exposició sobre les característiques i dinàmiques del sistema d'habitatge espanyol, marc imprescindible per entendre la inserció residencial de la població immigrant. L'informe assenyala que els canvis en les modalitats de tinença de l'habitatge, l'evolució dels preus i la transformació dels crèdits hipotecaris han generat importants desigualtats en l'accés a l'habitatge i un endeutament creixent de les famílies espanyoles. Aquesta part conclou amb una presentació de les línies generals de les polítiques d'habitatge a nivell estatal i autonòmic.
En el segon capítol s'aborda la situació de la població immigrant davant l'habitatge. S'hi analitza, en un primer moment, l'evolució de la població estrangera en el nostre país, amb l'objectiu d'aproximar-se a la seva incidència sobre la demografia i la demanda d'habitatge. A més, es comparen les pautes residencials de la població autòctona i de la població immigrant juntament amb els problemes d'accés a l'habitatge i segregació residencial d'aquest col·lectiu. Al final del capítol, s'oferix un quadre general d'iniciatives i polítiques per facilitar-li-ho.
Aquest primer bloc està fonamentat en la revisió bibliogràfica, entrevistes a informants qualificats i l'explotació estadística de fonts secundàries com el Padró d'Habitants, el Cens de Població i Habitatges de 2001 i altres fonts relacionades amb el mercat de l'habitatge.
Ambdós capítols són imprescindibles per entendre el segon bloc, que està dedicat a la revisió dels resultats d'una enquesta realitzada el 2004 i el 2005 a una mostra de 909 immigrants, procedents de països perifèrics, residents en les comunitats amb major concentració: Catalunya, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana. La presentació dels resultats, de la mateixa manera que l'enquesta, s'organitza a partir de cinc blocs temàtics. En el primer es descriuen les característiques dels habitatges i les llars en els quals resideixen actualment els entrevistats; en el segon s'analitzen les vies d'accés a l'habitatge actual (influència de les xarxes, problemes, pràctiques discriminatòries, etc.); en el tercer s'aborda la mobilitat residencial relacionant la trajectòria migratòria i la trajectòria residencial; el quart descriu l'ús i la valoració dels habitatges per part dels seus habitants; finalment, el cinquè bloc pretén aproximar-se a l'entorn residencial, és a dir, el nivell social del barri, les activitats quotidianes que s'hi realitzen, la relació i la convivència amb els veïns (en particular, amb els autòctons) i el funcionament dels serveis públics.
Les dades presentades permeten explicar, en gran mesura, les diferències existents en funció del temps de residència a Espanya, el nivell socioeconòmic i el grau de reagrupació familiar. Al mateix temps, s'actualitza i contrasta la informació continguda en el Cens de Població i Habitatges de 2001 donat que es capturen els intensos canvis (quantitatius i qualitatius) esdevinguts entre el moment de realització del cens i el de l'enquesta i, a més, s'amplia la informació amb la inclusió de noves dimensions analítiques sobre la situació residencial precària de la població immigrant. Per exemple, cal destacar que els immigrants de països perifèrics tenen com a forma predominant de residència el lloguer d'una habitació o part d'un pis o casa compartit amb altres persones en règim de subarrendament (47,2%), especialment entre aquells amb poc temps de residència a Espanya i que no han aconseguit reunificar o constituir una família nuclear (el 86% dels immigrants que viuen en subarrendo comparteixen l'habitatge amb persones no emparentades). Resulten interessants les dades sobre situacions residencials de màxima precarietat (els 'llits calents', els 'sense sostre' o els acollits en centres representen un 4,5%) que qüestionen certs mites àmpliament difosos pels mitjans de comunicació i que generen actituds xenòfobes i pràctiques discriminatòries. Cal destacar també l'estreta relació que existeix entre la situació residencial i la trajectòria migratòria.
Com mostren els resultats de l'enquesta, les condicions residencials a la societat receptora són producte de la coincidència d'unes circumstàncies i factors concrets que afecten als immigrants: nivell socioeconòmic, les relacions de família-gènere, l'estatut jurídic i les xarxes socials. Així, la 'fase d'arribada' al país d'acollida es caracteritza per una major inestabilitat i rotació residencial i geogràfica, a la recerca de millors condicions de vida i d'habitatge. No obstant això, es mostra com gran part dels immigrants amb més de cinc anys d'estada han aconseguit una millora en la seva situació residencial: gairebé tres quartes parts han arribat a 'l'autonomia residencial' (34% en règim de propietat), la quarta part es manté en 'allotjaments de transició' (subarrendament o convivència a la llar del empleador) i el 3,4% en 'situacions d'emergència'. L'informe assenyala que més del 25% dels immigrants entrevistats, després de cinc anys de residència, continua en una situació precària. Ara bé, l'enduriment de les condicions d'accessibilitat en l'actual mercat de l'habitatge posa en serioses dificultats una trajectòria 'ascendent', és a dir, de millora de la situació residencial dels immigrants procedents de països perifèrics. Actualment, s'ha bloquejat l'accés de la majoria dels immigrants a un habitatge independent, ja sigui en règim de propietat o de lloguer, a causa del seu limitat poder adquisitiu i a l'encariment continu dels preus en l'últim cicle expansiu del sector immobiliari a aquestes comunitats.
En definitiva, aquesta publicació és una valuosa i oportuna contribució per tres raons. La primera és l'aportació al debat acadèmic, ja que cobreix la falta d'evidències empíriques sobre la situació i les condicions de residència dels immigrants i els factors i circumstàncies que les produïxen. La relació entre immigració i habitatge és encara un àmbit poc estudiat a Espanya i l'ús de l'enquesta com a principal instrument de recollida d'informació fa que aquesta investigació sigui encara més atractiva, tenint en compte les dificultats que comporta la seva aplicació sobre la població immigrant.
En aquest sentit, la segona raó és que evidencia l'impacte que les característiques i la conjuntura del mercat de l'habitatge han tingut sobre la configuració de les condicions residencials de la població immigrant procedent de països perifèrics, així com l'impacte que ha tingut la pròpia immigració sobre el mercat de l'habitatge espanyol.
Finalment, cal destacar la seva aportació a l'actual debat polític i social. Els sondejos d'opinió presenten, de forma recurrent, la immigració i l'habitatge com dos dels temes que més preocupen als espanyols. L'estudi contribueix a adequar el debat entorn de la relació entre immigració i habitatge qüestionant certs mites i tòpics sobre la situació residencial dels immigrants, com el dels 'llits calents', i mostrant com les preferències i actituds dels immigrants respecte a l'habitatge no difereixen molt de les de la població autòctona.