Els drets dels altres. Estrangers, residents i ciutadans
Seyla Benhabib, 2005 | Editorial: Barcelona. Gedisa
Autor ressenya: Amarela Varela, GEDIME
Inscrita dins del camp de la sociologia política i la filosofia del dret, la feminista nord-americana Seyla Benhabib -professora de la Càtedra Eugene Meyer de Ciències Polítiques i Filosofia de la Universitat de Yale- pren partit en aquesta obra del debat sobre l'extensió de l'estatut de ciutadà, fins ara atrapat en el binomi nacional-estadocèntric. També ens proposa el model de federalisme cosmopolita que caldria aplicar per assegurar a tots els Altres, refugiats o immigrants, el dret a tenir drets en les societats democràtiques.
Es tracta d'un text concentrat en propostes de reimaginació teòrica de la noció de pertinença política per al qual l'autora reprèn les teories que van utilitzar Emmanuel Kant i Hannah Arendt. El cosmopolitisme de l'autora se sustenta, de fet, d'una lectura radical de la doctrina del dret a l'hospitalitat universal de Kant i de la recuperació del pensament d'Arendt per explicar el totalitarisme
Partidària de democràcies sobiranes amb fronteres poroses -no d'un règim global sense fronteres- i ventall que comprèn des de Sandel fins a Hobsbawn. Discuteix fins i tot, amb d'altres perspectives de cosmopolitisme, com la del nord-americà Bonnie Honig (2001).
Benhabib els convida a anar més enllà de l'etnocentrisme que es redueix a la defensa de la 'integració cultural' de tots els Altres, a anar més enllà dels marges del debat sobre noves formes de ciutadania i els encoratja a pensar de manera central la 'integració política' dels immigrants o refugiats en les societats on s'instal·len.
L'obra proposa desetnificar el debat sobre ciutadanies i traspassar els esquemes que defineixen els ciutadans com a membres de comunitats nacionals culturalment i políticament homogènies i, per tant, sense possibilitat de transformació o ampliació de la noció del 'Nosaltres ciutadans'.
En els capítols finals, Benhabib s'aproxima a l'eurociutadania. Partint del reconeixement dels avantatges i la crítica dels avenços de l'estatut de ciutadania de la Unió Europea, l'autora aplica la proposta de federalisme cosmopolita (una forma de democràcia que resulta de complementar les normes del dret internacional amb les lleis domèstiques o nacionals) perquè els immigrants econòmics i els refugiats polítics, regularitzats o no, siguin reconeguts com a subjectes jurídics i puguin convertir-se en subjectes polítics amb plenitud de pertinença.
I és que, per a l'autora, reconèixer la pertinença política a tots els Altres implica considerar-los ciutadans amb capacitat d' intervenció, com a parlants o interlocutors, en el joc de les interaccions democràtiques o els processos d'argumentació, deliberació i intercanvi entre iguals que Benhabib proposa per reimaginar les comunitats polítiques contemporànies o un Nosaltres no racialitzat.