El destino de los inmigrantes
Emmanuel Todd, 1996 | Editorial: Barcelona. Tusquets
Autor ressenya: Luis Garzón, GEDIME
Els vincles entre les configuracions familiars, descrites amb termes antropològics, i la integració dels immigrants és l'objecte d'anàlisi d'aquest llibre l'autor del qual comença parlant de la influència del FN (Front Nacional) en la vida política francesa i sobre com aquesta sembla implicar una ruptura amb la idea d'igualtat.
Cada grup d'immigrants té un sistema antropològic específic, basat en una determinada estructura familiar. D'altra banda, grups d'estructura semblant segueixen trajectòries diferents a la societat anglesa i la francesa. França és el país assimilacionista per excel·lència i Anglaterra és el paradigma del diferencialisme. Todd compara les configuracions familiars a Estats Units, Anglaterra, França i Alemanya. L'oposició més clara a la societat francesa és la que es produeix entre l'universalisme de la revolució francesa i el universalisme de l'Islam.
Les famílies poden definir papers simètrics (igualtat) per als germans (família nuclear) o bé rols desiguals (família matriu). Depèn quin sigui el tipus familiar predominant en la societat predominarà una orientació universalista o diferencialista. El tipus de família igualitari és predominant en els països llatins. En canvi, a Alemanya o Japó és freqüent l'asimetria entre germans, que està vinculada al pes de l'autoritat paterna, que designa com a successor al primogènit i expulsa els altres germans del nucli familiar. Segons Todd, l'oposició entre universalisme i diferencialisme permet d'explicar molts fenòmens històrics.
Als Estats Units domina la família nuclear igualitària i la diversitat de grups culturals. A partir de finals del segle XIX, hi comencen a arribar grups d'immigrants que donen nova importància a la família matriu i a la convivència entre generacions. La família matriu es defineix per la solidaritat entre generacions i la desigualtat entre els germans. Aquest tipus de família proporciona als fills d'immigrants una protecció i suport que els hi permet d'escapar a la proletarització i al treball com a assalariats industrials. En el sistema nord-americà, la cohesió de la família matriu afavoreix l'èxit escolar dels fills. Tot i així, la integració als Estats Units provoca la destrucció de la família matriu, que tendeix a desaparèixer. D'altra banda, la segregació de la població negra és la clau de la integració dels blancs. La situació de la població negra només va millorar al segle XX amb l'augment dels nivells d'escolaritat. Tot i així, l'actitud segregacionista en relació a la població negra continua sent visible en la concentració urbanística. Anglaterra presenta un model similar al dels EUA però no va ser fins la segona meitat que va rebre immigrants. Anteriorment, la revolució industrial va crear el proletariat i va fer que la classe social fos l'element definitori del sistema anglès. Amb l'arribada dels immigrants de les antigues colònies, el diferencialisme anglès facilita la creació d'espais separats per als grups.
França és el país més representatiu del model universalista. Tot i així, la França central és universalista e igualitària mentre que la perifèrica és diferencialista. Els francesos critiquen Amèrica per les seves diferències, tot defensant la igualtat, però a la vegada també per la inexistència d'un ordre jeràrquic clar, ja que als Estats Units l'autoritat no és tan important.
Todd analitza la situació dels magribins a França, de tendència universalista. Les revoltes per la independència al nord de Àfrica van estar marcades perquè tots dos bàndols buscaven la eliminació del contrari. L'universalisme de la Revolució Francesa es va veure confrontat amb el de l'Islam. La descolonització de les colònies franceses va ser un infern per a la creença en la universalitat mentre que va funcionar millor per a Anglaterra, atès que allà es creu en la diferència. Les famílies magribines a França pateixen dos tipus de pressions que acaben desintegrant el seu sistema antropològic. Per un costat, una pressió col·lectiva i negativa perquè la societat francesa rebutja la perpetuació de la cultura magribina. El segon tipus de pressió és individual i positiva, els individus magribins poden ser acceptats com a cònjuges. Això contrasta amb el que succeeix a Anglaterra, on la cultura dels grups immigrants és en certa manera protegida per la segregació. A França la desintegració de la família magribina produeix que els fills tinguin més problemes a l'escola i per tant, fracassin un cop hagin accedit al mercat de treball.
L'universalisme francès parteix de la premissa que el color de la pell no té importància per a la integració. L'autor no creu que a França es pugui produir una segregació dels grups ètnics a la manera nord-americana. A França, la categoria socio-profesional dels pares sembla estar més relacionada amb els resultats escolars que amb l'origen ètnic. L'autor creu que a França no hi ha encara una segona generació immigrant adulta a partir de la qual es pugui valorar si existeix o no segregació. D'altra banda, és la mateixa evolució tecnològica la que està desintegrant les cultures dels immigrants. Apareix un diferencialisme que, segons l'autor, caldria contrarestar explicant que el sistema escolar és el camí ideal per a la integració plena a la societat francesa. L'autor finalitza el llibre preguntant-se si el projecte europeu tendirà més cap a la igualtat o be cap a la diferència.
L'autor ens aporta una visió cultural molt pertinent per analitzar quins factors són claus en la integració diferenciada de diversos col·lectius en el mercat laboral. Conclou que les estructures culturals de partença tenen un pes en la integració dels diferents grups que fa que l'anàlisi dels processos d'integració i de l'èxit o el fracàs d'aquests no es pugui reduir a les dinàmiques del mercat laboral del país receptor. Els immigrants tenen diferents trajectòries d'integració per diferencies de partença.