Directiva del Retorn--Directiva 2008/115/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 16 de diciembre de 2008 relativa a normas y procedimientos comunes en los Estados miembros para el retorno de los nacionales de terceros países en situación irregular
La coneguda com a Directiva del retorn, incorpora un seguit de disposicions per fer efectiu el retorn de nacionals de tercers països que no compleixin les condicions d'entrada, estança o residència en un Estat membre.
Parlament Europeu i Consell de la UE. 2008
La Directiva estableix normes i procediments per regular i fer més efectiu el retorn dels estrangers en situació irregular en el territori d'un Estat membre de la UE. Els Estats membres s'obliguen a dictar resolucions de retorn mitjançant la creació d'un procediment just i transparent que, al mateix temps, respecti els drets fonamentals, les obligacions en matèria de protecció dels refugiats i el principi de no devolució. També s'ha de prendre en consideració l'interès superior dels nens, la vida familiar i l'estat de salut de les persones. S'ha de donar compliment a les obligacions incloses a la Directiva, abans del 24 de desembre de 2010.
Aquesta Directiva incita els Estats a endurir els procediments d'expulsió, però alhora fixa un sostre màxim i no impedeix que puguin existir disposicions més favorables incloses en acords bilaterals o multilaterals conclosos per la Comunitat Europea o per part d'un o varis Estats membres o que derivin del propi dret comunitari o dels drets interns dels Estats membres, per exemple els Estats poden concedir autoritzacions de residència per raons humanitàries, també poden abstenir-se de dictar una decisió de retorn en cas de procediments pendents de renovació del permís.
Es procedeix a incorporar les definicions de 'situació irregular', 'retorn', 'decisió de retorn', 'expulsió', 'prohibició d'entrada', 'risc de fuga', 'sortida voluntària', 'persones vulnerables'.
1. Retorn voluntari o sortida voluntària: La Directiva preveu que els Estats han de fixar un termini adequat per permetre el retorn voluntari de les persones en situació irregular (entre 7 i 30 dies) i es poden fixar prorrogues.
Expulsió: Estats han de crear un sistema eficaç de control del retorn forçós.
Es permet l'expulsió de menors acompanyats i no acompanyats, però en aquest darrer cas s'ha de poder comprovar que el menor serà lliurat a un membre de la seva família, a un tutor designat o a un servei d'acollida adequat en l'Estat de retorn. En relació als menors no acompanyats, no es podrà dictar una decisió de retorn sense haver concedit l'assistència dels serveis pertinents, que han de ser diferents de les autoritats encarregades d'executar l'expulsió.
Prohibició d'entrada: Si no s'ha complert amb el termini de retorn voluntari, la decisió de retorn forçat anirà acompanyada d'una prohibició d'entrada per un màxim de 5 anys, que es podrà ampliar si la persona representa una amenaça greu per l'ordre públic, la seguretat pública o la seguretat nacional.
Garanties procedimentals: La Directiva preveu la obligació de dictar per escrit els fonaments de fet i les vies de recurs disponibles en les decisions de retorn i en les decisions de prohibició d'entrada i d'expulsió.Obligació de proporcionar, prèvia petició, una traducció escrita u oral dels principals elements de la decisió de retorn en llengua comprensible per l'estranger.Es reconeix el dret efectiu a interposar recurs contra les decisions relatives al retorn davant un òrgan jurisdiccional o un òrgan o autoritat administrativa amb garanties d'independència. Es reconeix el dret a l'assistència jurídica i, en el seu cas, a l'assistència lingüística i es preveu que l'assistència jurídica gratuïta es concedeixi segons les normes de cada ordenament intern.
Internament: Es permet que els Estats mantinguin internats (en centres d'internament especialitzats) els estrangers que siguin objecte de procediments de retorn, sempre que sigui per preparar el seu retorn o expulsió en supòsits de risc de fuga o en cas que es dificulti la preparació del retorn o el procés d'expulsió. L'internament ha de ser el més curt possible, ha de constar per escrit (amb els motius de fet i de dret) i no podrà superar els 6 mesos (les possible pròrrogues no poden ser superiors a 12 mesos més en cas que la operació d'expulsió es perllongui degut a:
- a) la falta de cooperació del estranger;
- b) demores en l'obtenció de la documentació necessària. Una de les disposicions més polèmiques és que es permet l'internament de menors no acompanyats i de famílies amb menors, tot i que es preveu com a darrer recurs i pel menor temps possible, havent-se de prendre sempre en consideració l'interès superior del nen i la intimitat familiar.
Tipus de document: Directiva de la UE
Suport: DO L 348 de 24.12.2008, p. 98/107
Normatives relacionades:
1. Reglamento (CE) n o 562/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 15 de marzo de 2006 , por el que se establece un Código comunitario de normas para el cruce de personas por las fronteras (Código de fronteras Schengen) http://eur-lex.europa.eu/LexUriServLexUriServ.do?uri= OJ:L:2006:105:0001:0032:ES:PDF 2. Reglamento (CE) n o 1987/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 20 de diciembre de 2006 , relativo al establecimiento, funcionamiento y utilización del Sistema de Información de Schengen de segunda generación (SIS II) http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2006:381:0004:0023:ES:PDF 3. Decisión 2004/573/CE del Consejo, de 29 de abril de 2004, relativa a la organización de vuelos conjuntos para la expulsión, desde el territorio de dos o más Estados miembros, de nacionales de terceros países sobre los que hayan recaído resoluciones de expulsión. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2004:261:0028:0035:ES:PDF