Directiva 2009/52/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de juny de 2009, 'por la que se establecen normas mínimas sobre las sanciones y medidas aplicables a los empleadores de nacionales de terceros países en situación irregular'
La Directiva té per objectiu combatre la immigració clandestina mitjançant la imposició de sancions als empresaris que contractin treballadors estrangers en situació irregular.
Consell de la Unió Europea. 2009
La Directiva europea 2009/52/CE té com a finalitat acabar amb els abusos comesos pels ocupadors que imposin, a persones amb estància irregular a la Unió Europea, contractes de treball en males condicions; en aquest sentit, la Directiva estableix normes mínimes sobre les sancions i mesures aplicables als empresaris de nacionals de tercers països (és a dir, que no formin part de la Unió Europea), en situació irregular.
Per aquesta raó, i de forma abreviada, la Directiva regula diverses obligacions per a l'empresari, com ara: el deure d'exigir als ciutadans de tercers països que, abans d'ocupar el lloc de treball, disposin d'una autorització de residència; el deure de disposar d'una còpia de l'esmentat títol durant el període de treball, i de notificar a les autoritats competents l'inici del treball d'un ciutadà estranger.
Es pretén, en fi, que les persones que hagin prestat la seva activitat en situació irregular no perdin el seu dret a percebre les remuneracions que han de pagar-se com a contrapartida al treball prestat.
La situació d'irregularitat es concreta en la presència a un Estat membre d'un nacional d'un tercer país que no compleixi, o hagi degut de complir 'las condiciones necesarias para poder permanecer o residir en dicho Estado miembro', condicions que seran fixades per la normativa pròpia de cada Estat.
La part empresarial haurà de jugar un paper actiu en la comprovació de la situació de regularitat administrativa del treballador al que contracti, ja que en cas contrari podrien imputar-se-li responsabilitats de caràcter econòmic, amb diferent graduació si es tracta de persones que presten els seus serveis en el domicili de l'empresari per a fins privats i sempre que les condicions en les quals prestin les seves activitats no siguin abusives. L'actuació diligent de l'empresari li permetrà quedar exonerat de responsabilitat si amb posterioritat es constata que la documentació presentada per la persona estrangera per accedir al treballador és falsa o s'ha utilitat de forma il·lícita.
La responsabilitat econòmica es predica no solament de l'empresari sinó també dels possibles contractistes o subcontractistes que pugui haver en la cadena de l'activitat productiva, i en aquest sentit la norma disposa que els Estats membres hauran de vetllar per l'assumpció d'aquestes responsabilitats, sense perjudici de que puguin establir normes de responsabilitat més estrictes en virtut del dret nacional.
La responsabilitat es predica tant de les persones físiques com de les jurídiques, en el ben entén de que la responsabilitat d'aquestes últimes no exclourà 'el enjuiciamiento criminal de las personas físicas que sean autoras, instigadoras o cómplices' de les actuacions tipificades com a delictives per la pròpia Directiva.
La situació d'irregularitat 'consolidada', és a dir, la prestació de serveis al marge de la legalitat, no implicarà cap reconeixement per a l'immigrant per a poder restar, tant a efectes de residència com de treball, en el país d'acollida.
L'actuació empresarial que de forma manifesta vulneri els drets dels treballadors immigrants donarà lloc a la seva tipificació penal, ja que la Directiva obliga als Estats a preveure sancions penals en la seva legislació nacional.
Les sancions que puguin imposar als empresaris que contractin treballadors en situació irregular, ja sigui de forma voluntària o per no haver adoptat les mesures prèvies de control de la regularitat de la documentació del treballador estranger, poden ser de caràcter econòmic 'directe' o 'indirecte'.
En el primer grup es troba el pagament dels salaris deguts al treballadors i les corresponents quotes empresarials a la Seguretat Social que no hagin estat abonades durant tot el període de prestació irregular, així com en el seu cas el pagament de les despeses de retorn dels estrangers que treballin irregularment i als que s'apliqui un procediment de retorn als seus països d'origen que impliqui l'expulsió del territori del país on prestaven la seva activitat. La norma presumeix, excepte prova en contrari, que la durada de la relació laboral irregular ha estat de com a mínim 3 mesos, i no obliga a l'Estat a complir de forma subsidiària amb l'abonament dels salaris o indemnitzacions no pagades per l'empresari.
En el grup de sancions econòmiques de caràcter indirecte es troben l'exclusió del dret a percebre ajudes públiques durant un període màxim de 5 anys, la no participació durant el mateix període de temps en licitacions públiques, el tancament provisional o definitiu dels establiments on s'hagi comés la infracció, i la devolució de les quantitats que hagués pogut percebre en concepte d'ajudes o subvencions, nacionals i comunitàries, 'hasta en los doce meses anteriores a la comprobación del empleo ilegal'.
Cal fer una menció expressa a l'art. 13 de la Directiva, que regula la possibilitat de que les persones estrangeres puguin denunciar davant les autoritats competents la vulneració dels seus drets laborals, amb independència de la seva situació administrativa irregular.
Finalment, s'ha de fer esment que els Estats estan obligats a fer una transposició de la Directiva a l'ordenament propi abans del 20 de juliol de 2011.
Tipus de document Normativa oficial.
Suport: Publicació oficial al Diari de la Unió Europea de la 'Directiva 2009/52/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de juny de 2009, 'por la que se establecen normas mínimas sobre las sanciones y medidas aplicables a los empleadores de nacionales de terceros países en situación irregular.
Normatives relacionades:
Versió completa de la 'Ley Orgánica 4/2000 de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, modificada por la Ley 8/2000 de 22 de diciembre y por la Ley 14/2003 de 20 de noviembre'.
http://extranjeros.mtas.es/es/normativa_jurisprudencia/Nacional/Texto_consolidado_LO_4_8_11_14.pdf