Tornar

Directiva 2003/109 del Consejo de 25 de noviembre de 2003 relativa al estatuto de los nacionales de terceros países residentes de larga duración

Aquesta norma està destinada a harmonitzar l'accés a l'estatut de resident CE de llarga durada, com també el seu estatut jurídic, incloent-hi per a aquest col·lectiu el dret a residir en un segon estat membre.

Consell de la Unió Europea. 2003

  • La Directiva regula, d'una banda, les condicions per accedir a l'estatut de resident permanent per a aquelles persones nacionals de tercers països amb una residència legal de cinc anys a l'estat d'acollida, com també la seva retirada, pèrdua i protecció contra l'expulsió.
  • A fi de reconèixer l'estatut de resident de llarga durada, a més de les condicions que fixa la Directiva, es permet que els estats puguin exigir que es compleixin mesures d'integració. Així mateix, el segon estat de residència pot exigir que la persona satisfaci mesures d'integració, sempre que no se li hagin exigit en el primer estat com a condició per concedir-li l'estatut de resident de llarga durada, tot i que en aquest supòsit li podrà exigir que segueixi algun curs destinat al coneixement de la llengua.
  • D'altra banda, amb la finalitat de constituir un veritable instrument d'integració per als residents de llarga durada, la Directiva estableix l'estatut de mínims del qual gaudiran aquestes persones, i els preveu un tracte similar al dels ciutadans comunitaris en certs àmbits. En aquesta aproximació d'estatuts destaca el dret de residir en un altre estat membre per un període superior a tres mesos sense haver de reunir de nou les condicions d'accés al nou país i sense perdre el seu estatut de resident de llarga durada en un primer estat. Es tracta d'una norma no aplicable ni al Regne Unit, ni a Irlanda, ni a Dinamarca, excepte que ells decideixin el contrari. L'incompliment per part d'Espanya d'incorporar-la com a molt tard el 23 de gener de 2006 ha fet que la Comissió presentés el recurs C-59/07.
  • Amb relació a la qüestió de l'accés al territori, el capítol III de la Directiva regula les condicions que cal complir perquè un resident de llarga durada en un estat membre pugui residir, estudiar o treballar en un segon estat membre. El segon estat podrà limitar l'entrada per raó de la situació del seu mercat laboral, com també limitar l'accés a un lloc de treball diferent del demanat al permís de residència per un període de dotze mesos.
  • Pel que fa a les qüestions d'integració, la Directiva regula el principi d'igualtat respecte dels ciutadans comunitaris en les condicions d'accés al treball, per compte d'altri o de manera autònoma, sense estar subjectes a les restriccions d'un permís de treball. De tota manera, igual que els ciutadans comunitaris, no podran tenir feines que impliquin participació en els poders públics. Així mateix, els estats podran mantenir restriccions sempre que, d'acord amb la seva legislació o amb el dret comunitari, aquestes activitats estiguin reservades als nacionals, als ciutadans comunitaris o als nacionals de l'Espai Econòmic Europeu. Igualtat respecte dels ciutadans comunitaris en les condicions de treball, incloent-hi l'acomiadament i la remuneració.
  • La Directiva també fixa, respecte de la matèria d'educació, la igualtat respecte dels ciutadans comunitaris en el reconeixement, d'acord amb la legislació nacional, dels diplomes professionals i altres títols en les mateixes condicions que els nacionals comunitaris. D'acord amb la legislació nacional, es podran beneficiar de l'accés a beques d'estudis, a l'educació i a la formació professional, tot i que en aquest segon cas els estats podran exigir un determinat grau de coneixement de la llengua.
  • Respecte de la sanitat, la Directiva estableix que podran beneficiar-se de les prestacions de la Seguretat Social, de totes les formes d'assistència social, i de la protecció social, tot i que en aquests dos darrers supòsits l'estat d'acollida podrà limitar el dret d'igualtat de tracte només a les prestacions bàsiques.
  • Per últim, i en matèria de reagrupament familiar, s'ha de partir de la base que al primer país d'acollida s'aplica la normativa interna de transposició de la Directiva de Reagrupament Familiar. Respecte del segon país d'acollida es preveu que si la família ja estava constituïda al primer estat i compleix els requisits establerts a l'article 4 de la Directiva sobre Reagrupament Familiar, el segon estat haurà d'acollir-la. Els familiars que no compleixin les condicions «podran» ser autoritzats a residir al segon estat. Si la família no hagués estat constituïda en el primer estat membre, s'aplicarà també la Directiva esmentada.

Normatives relacionades:

Directiva de Reagrupament familiar.

Més informació