Contra el fundamentalismo escolar. Reflexiones sobre educación, escolarización y diversidad escolar
Enrique Santamaría i Fernando González Placer (coords.), 1998 | Editorial: Barcelona. Virus
Autor ressenya: Juan de la Haba Morales, ERAPI-ICA
La present obra ofereix un conjunt d'intervencions moltes d'elles pioneres pel que fa als reptes, però també als mites, que els fenòmens de l'anomenada 'diversitat cultural' planteja a les societats contemporànies. E. Santamaría i F. González Placer reuneixen aquí tretze breus i heterogènies reflexions, escrites des de dintre del sistema escolar i amb una perspectiva crítica, sobre la funció i la responsabilitat de l'acció pedagògica davant la varietat sociocultural dels modes de vida.
Es tracta d'una compilació fecunda en idees que fan del conjunt una obra amb intencions més programàtiques que analítiques, però que conté elements bàsics de reflexió per als interessats en el món contemporani de l'educació, particularment en les pràctiques d'escolarització en un context cada cop més heterogeni.
A partir d'aquesta preocupació comuna, el llibre és susceptible de diversos nivells de lectura, ara bé, de forma central, es presenta com un qüestionament de les estratègies reflexives actuals sobre les relaciones entre educació i diversitat sociocultural. Normalment, el marc d'idees més estès es caracteritza per presentar diversos pressupòsits: quan es parla d'interculturalitat s'acostuma a fer-ho en relació a l'escola, com si es preestablís una relació entre tots dos termes que, en realitat, no és tan evident, i com si, a més, se sobreentengués que la institució escolar tingués una virtualitat o es trobés en una posició de privilegi per actuar en defensa de l'anomenada interculturalitat.
Aquesta queda reconvertida, doncs, en un problema educatiu. L'escola a la qual s'autoassigna aquesta tasca sembla perseguir així una pedagogia alliberada de les feixugues 'complicacions' a les que condueix la introducció d'altres dimensions i espais, d'altres requeriments i qüestionaments que planteja la construcció concreta d'una societat multicultural. Tanmateix, quan es constata la llarga llista de dificultats, per no dir fracassos, del sistema educatiu en el reconeixement i en la promoció d'aquesta diversitat cultural, llavors és freqüent que s'al·legui que «l'escola no és més que un reflex de la societat» en la que s'inscriu. En aquest sentit, una bona part de les intervencions recollides a Contra el fundamentalismo escolar es proposen desvetllar la gran quantitat de supòsits que es contenen en proposicions d'aquest tipus i que se solen admetre acríticament. Per això, cal retrotraure l'eix central de la reflexió fins als nivells més profunds del sistema escolar. I per avançar en aquest camí, el que es pretén en aquesta ocasió, com assenyala amb bon criteri un dels coordinadors del llibre, és «desplaçar la mirada d'allò adjectiu, d'allò intercultural, per interrogar-se sobre allò substantiu, sobre el que de forma sumant genèrica anomenem avui en dia educació.
Clarament, el punt decisiu de la proposta se centra en la reflexió sobre les dimensions institucionals i culturals del propi sistema escolar, tractant de delimitar la seva especificitat substantiva. Aquí resideix la clau principal de la seva lectura. La intenció vertebradora de l'obra és resituar els debats i les problemàtiques, partint de la hipòtesi que la qüestió de la incorporació de la 'interculturalitat' en el sistema educatiu no és tant un problema de tolerància, de coexistència o d'intercanvi entre identitats ètnico-culturals diverses que entrarien en contacte en l'aula, unes representant els estàndards culturals dominants i altres encarnant algun grau d'alteritat més o menys problemàtica i institucionalitzades com a 'cultures minoritàries' com de les relacions, plenes de distàncies i conflictes, existents entre la cultura escolar i la diversitat de cultures i d'actors socials que conflueixen en l'escola. En el fons es tracta d'interrogar-nos sobre les relacions que els diversos actors -i específicament les subcultures de classe- mantenen amb la cultura escolar, entesa aquesta com un complex arbitrari cultural, com un conjunt de relacions, sabers, codis, de disposicions i estratègies de transmissió, etc. La hipòtesi sembla interessant per pensar sobre com aquestes distintes configuracions socioculturals i els seus actors es construeixen amb o contra l'escola, es formen dintre o fora d'ella, per adherir-se o per allunyar-se de l'univers escolar.
L'objectiu d'aquesta obra és proposar un programa d'investigació que toca aspectes centrals de l'espai socioeducatiu i polític actual, un programa que s'articularia almenys entorn de diversos qüestionaments inicials: quines implicacions i efectes tenen els modes escolaritzats d'educació per la naturalesa mateixa de les diverses modalitats de transmissió i aprenentatge cultural, per la formació de l'experiència i les formes d'intersubjectivitat, quines implicacions tenen en relació al contingut i a l'organització de l'activitat intel·lectual o per a les diverses formes d'intel·lectualitat. D'altra banda, és possible avui dia una pràctica educativa que transmeti quelcom de diferent a allò que s'ha anomenat una cultura escolar. I, hem de suposar que queda anul·lada tota possible força d'emancipació en el si de les pràctiques escolars. Poden els sectors subalterns apropiar-se profitosament de l'escola sense ser apropiats i dominats al cap i a la fi per ella.
Es tracta d'un text que hauria de posar-nos en guàrdia davant d'allò cultural i multicultural convertits en uns dels fetitxes contemporanis, així com també contra la pedagogització de la vida social i, conseqüentment, de les pràctiques i dels actors socials. Una obra, doncs, que, malgrat el temps transcorregut des de la seva publicació, manté la seva vigència en la necessària tasca de desescolaritzar el pensament de les pràctiques socioculturals contemporànies.