Citizenship Policies for an Age of Migration
T. Alexander Aleinikoff; Douglas Klusmeyer (codirectors de l'estudi), 2002 | Editorial: Whashington. Carnegie Endowment for International Peace
Autor ressenya: Marc Sabadí Brugués, GEDIME
Des de l'antiga Atenes, l'obtenció de drets ha estat estretament vinculada a la ciutadania. En l'actual era de democràcies representatives i migracions massives, les polítiques basades en la distinció entre ciutadans i no ciutadans per a l'obtenció de drets xoquen frontalment amb els principis democràtics.
Això no obstant, mentre el món funcioni en base a Estats nacionals, la ciutadania seguirà jugant un paper clau. D'aquesta manera, la ciutadania com a pertinença a una comunitat estatal comporta, inevitablement, certa exclusió. Però, com haurien d'actuar els Estats pel que fa a aquesta qüestió?
Citizenship Policies for an Age of Migration aporta propostes d'acció al gran debat dels drets dels immigrants (o sigui, dels no ciutadans). Com a conclusió d'un vast projecte de recerca, l'obra supera la fase d'anàlisi per aventurar-se en la recomanació normativa. D'aquesta manera, el 'think tank' Migration Police Institute expressa el seu posicionament respecte de les polítiques de ciutadania. Partint de dues recerques anteriors, aquest darrer volum completa l'anomentat Citizen Project, recollint les seves conclusions i proposant recomanacions d'actuació per als Estats.
El primer volum de la sèrie (From migrants to citizens: Membership in a Changing World) analitzava monogràficament les polítiques de ciutadania d'onze Estats. El segon (Citizenship today: Global Perspectives and Practices,) inferia els patrons i comparava tendències pel que fa als drets, la integració i el benestar entre ells.
En aquest tercer llibre, quatre grups d'experts, acadèmics i analistes desenvolupen recomanacions específiques per a cada aspecte identificat al llarg de l'anterior recerca. Les quatre grans àrees tractades -que coincideixen amb els quatre capítols del llibre- són: Accés a la ciutadania, Doble nacionalitat, Drets polítics i integració política i Drets socials i ciutadania.
Els autors consideren desitjable, per consideracions morals, socials i democràtiques, que els immigrants de llarga durada accedeixin a la ciutadania de ple dret. D'aquesta manera, en el primer apartat, les recomanacions pretenen facilitar la naturalització dels estrangers que així ho desitgin, fent-la automàtica a partir de la segona generació.
Pel que fa a la doble nacionalitat (o nacionalitat múltiple), es critica la tendència dels Estats a restringir aquesta condició i es recomana obrir vies per facilitar-la. En el món modern, argumenten, la doble nacionalitat reflecteix sovint la realitat de complexes lleialtats que una persona pot tenir.
En l'apartat de drets polítics es mostren clarament favorables a l'extensió del dret a elegir i ser elegit en el país de residència. En els Estats on la naturalització esdevé un procés llarg i costós, s'han d'obrir vies de participació política per als estrangers. Els drets polítics locals han d'estar basats en la residència, no en la nacionalitat. A banda de la política formal, també s'incita al foment de la participació dels estrangers en les institucions de la societat civil.
Finalment, pel que fa als drets socials, els autors demanen que la condició de ciutadà no sigui requisit per accedir al benestar social. També incideixen en la importància de les polítiques antidiscrimitatòries en l'accés al mercat de treball.
En els Estats actuals, alguns drets han estat separats de la condició nacional. Amb tot, pel que fa als drets polítics, la nacionalitat segueix sent un element diferenciador, un indicador de pertinença, per una banda i una font d'exclusió, per l'altra. L'obra Citizenship Policies for an Age of Migration pretén, des dels bàsics preceptes democràtics, recomanar accions concretes per minimitzar aquesta exclusió en benefici dels propis immigrants i també de les societats receptores. Partint de la comparació entre les diferents polítiques estatals de cadascun dels aspectes tractats i des d'una posició possibilista, es llancen propostes per a cada qüestió concreta. Es tracta doncs, d'una guia que les democràcies representatives haurien de considerar per accelerar l'extensió de drets als nombrosos no ciutadans que hi resideixen .