Bases sociales de los sucesos de Elche de septiembre de 2004. Crisis industrial, inmigración y xenofóbia
Lorenzo Cachón, 2005 | Editorial: Madrid. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Documentos del Observatorio Permanente de la Inmigración
Autor ressenya: Isabel Benítez Romero, GEDIME
'Bases sociales de los successos de Elche' és el resultat de la investigació encarregada per l'Observatori Permanent de la Immigració a Lorenzo Cachón, arran de l'incendi de dues naus de calçat propietat d'un ciutadà xinès en un polígon industrial al setembre de 2004.
El treball de Cachón es desenvolupa des d'un plantejament estructuralista clàssic: projecció històrica, estructura econòmica i social. Una vegada dibuixat l'escenari, es relaten els successos, i s'exposen els discursos i accions dels actors implicats, proporcionant unes bones coordenades per a l'anàlisi de les transformacions socioeconòmiques i les derives xenòfobes que comporten la falta de previsió o la inhibició d'acció política.
Ja el subtítol del llibre Crisi industrial, immigració i xenofòbia dóna pistes sobre els vectors que vertebren l'anàlisi i el llibre:
- Descripció sociològica d'Elx, i les comarques del Vinalopó, al sud del País Valencià, i l'anàlisi socioeconòmica de la indústria del calçat (origen, desenvolupament i situació actual)
- Anàlisi dels processos migratoris de l'Estat i concreció de la importància qualitativa i quantitativa de la transformacions socioeconòmiques a la Xina i la immigració xinesa a Elx, lligada a les transformacions econòmiques d'aquell país. I,
- Seguiment detallat dels successos de setembre de 2004, en el qual es recullen les accions i discursos dels actors socials, lligat a la reflexió sobre les noves formes d'expressió del racisme.
L'escenari de partida dels successos d'Elx es configura des dels orígens de la fabricació de calçat a la zona de Llevant a l'Estat espanyol, iniciada a les acaballes del segle XIX a partir de l'elaboració d'espardenyes i, posteriorment, de calçat de pell. Un sector productiu amb una alta concentració espacial, poc tecnificat, la competitivitat del qual es basa en costos salarials baixos i escassa qualificació. Cachón, -recolzant-se en diferents estudis específics sobre el sector i sobre la zona d'Elx- identifica un conjunt de característiques que han configurat l'estructura productiva i ocupacional de la indústria del calçat des dels seus inicis, amb el paper vital de l'economia submergida com a tret principal.
La caiguda de les exportacions als anys setanta marca el començament de la crisi de la indústria del calçat, agreujada durant els anys vuitanta per l'entrada a la Comunitat Econòmica Europea. L'adaptació a aquesta crisi es concretaria en diferents estratègies. El fil conductor i comú a totes elles és, en primer lloc, l'èmfasi en la reducció dels costos salarials; i en segon, el desplegament d'una política defensiva recolzada en la subcontractació concatenada, el treball a domicili i la deslocalització de la producció. L'economia submergida seria un mecanisme transversal i central en ambdues estratègies.
Si el recurs a l'economia informal en un primer moment va poder ser una via de 'consolidació' del sector, en els últims anys el context defensiu li ha atorgat una posició estructural. Un model productiu fundat en l'economia submergida no ofereix una sortida esperançadora per al sector, ni a nivell econòmic ni social, ja que implica la precarització de les condicions laborals dels treballadors. És una estratègia a curt termini que bloqueja solucions a mitjà i llarg termini.
Els efectes d'aquestes transformacions del model productiu de la indústria del calçat esdevenen més complexos quan es posen en relació amb l'actual cicle migratori i la problemàtica política de la nova immigració.
L'economia submergida afavoreix l'abaratiment dels costos salarials i opera com a efecte de crida per a la immigració irregular, al mateix temps que els treballadors immigrants contribueixen al sosteniment d'una competitivitat basada en el dúmping social. La falta de futur del sector i la precarització de les condicions laborals tiba les relacions entre els treballadors autòctons i immigrants i catalitza la competició real que es produeix en el mercat de treball secundari. Aquest és terreny adobat per a l'arrelament i expressió de discursos racistes renovats que desemboquen en la recerca de bocs expiatoris entre col·lectius que no són sinó actors secundaris d'un escenari ja prefigurat.
Així, ens trobem amb un sector productiu clau per a un volum important de treballadors. Un sector en el qual les pràctiques irregulars s'han generalitzat, i que no ha articulat eficaçment els mecanismes econòmics i organitzatius per poder competir en qualitat, marca, disseny o imatge. Finalment, un sector que juga en el camp dels baixos salaris en el qual potències emergents com la Xina duen molt terreny avançat.
L'estratègia de supervivència per la qual s'ha optat no només no millora el futur sinó que el compromet (mentre que la qualitat decau, no es fomenta la qualificació de la mà d'obra) i davant la visió de la crisi, es trenca pel graó més feble: els comerciants xinesos d'una banda, i les condicions dels llocs de treball que pateixen especialment les treballadores autòctones i els treballadors immigrants irregulars, de l'altra.
A parer d'aquest estudi, els successos d'Elx no serien especialment sorprenents. El repartiment de responsabilitats va més enllà dels instigadors i autors materials de l'incendi. Ja s'insinua des del començament: les institucions polítiques tenen un paper central com a facilitadores d'estratègies comunes en els districtes industrials. Ja des de les primeres pàgines s'assenyala l'ambigüitat de la seva actuació. D'altra banda, l'empresariat autòcton del calçat hauria fet una aposta estratègica i l'hauria perdut. La paradoxa, tampoc sorprenent, és que les suposades males pràctiques, la competència deslleial de la importació són massa conegudes entre els propis productors.
En qualsevol cas, el repartiment de responsabilitats al·ludeix a la necessitat de desplegar els mecanismes institucionals, polítics i econòmics que abordin de cara al futur l'arrel estructural del conflicte, més enllà del cas concret d'Elx.
L'autor es preocupa d'assenyalar les mesures en matèria de política econòmica o la creació d'espais per a abordar les arrels de la crisi del sector que s'han propiciat amb urgència després dels incendis. Així mateix, fa una crònica escrupolosa dels esdeveniments i també de les manifestacions de refús als esdeveniments per part dels habitants d'Elx.
El més destacable de l'estudi de Cachón és el retrat que hi fa de les conseqüències de l'aplicació o inhibició de l'Administració en matèria de política econòmica. D'aquí es deriven dues qüestions fonamentals que potser superen el marc de l'estudi:
- Quin horitzó de possibilitats té el sector del calçat en el marc de la política econòmica europea?
- Quin paper podria jugar l'acció col·lectiva dels treballadors (autòctons i immigrants) en el futur del sector?