Acord de Tampere de 1999, sobre l'adopció de polítiques per a la creació d'un espai de llibertat, seguretat i justícia a l'Unió Europea
L'acord adoptat pel Consell de la Unió Europea a Tampere l'any 1999 va impulsar la conversió de la Unió Europea en un espai de llibertat, seguretat i justícia mitjançant l'adopció d'una sèrie de polítiques específiques en aquest àmbit, entre les que va incloure una sèrie de mesures en matèria d'asil i immigració, prenent en consideració de forma especial el control de les fronteres exteriors per posar fi a la immigració il·legal.
Consell de la Unió Europea. 1999
A l'empara del Tractat d'Amsterdam, que va atribuir a la Unió Europea la necessitat d'aconseguir un espai comú de llibertat, seguretat i justícia, el Consell Europeu celebrat a la ciutat finlandesa de Tampere el 15 i 16 d'octubre de 1999 va pretendre impulsar aquest objectiu mitjançant un programa de mesures a executar en un període de 5 anys. Una de les mesures politiques que van pactar per a la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia va ser l'adopció d'una política comuna d'asil i migracions, basada en quatre principis:
La col·laboració amb els països d'origen. En funció d'aquest principi, la Unió Europea es va proposar arribar a acords per fomentar el codesenvolupament, procedint a integrar els objectius derivats de la creació d'un espai de llibertat, seguretat i justícia dintre del marc general de relacions exteriors de la UE.
Un règim comú d'asil. El Consell Europeu de Tampere va decidir treballar per a la creació d'un sistema europeu comú d'asil, basat en la plena i total aplicació de la Convenció de Ginebra, i per tant, aconseguir que cap persona pogués ser repatriada si al seu país pateix persecució. L'Acord conclou que les normes comunitàries haurien de donar lloc a un procediment d'asil comú i a un Estatut uniforme, vàlid per a tota la Unió.
Un tracte just pels nacionals de tercers països. Arran d'aquesta mesura incorporada a l'acord, la Unió Europea es va comprometre a garantir un tracte just als nacionals de tercers països que residissin legalment al territori de qualsevol dels seus estats membres, concedint-los drets i obligacions comparables als ciutadans de la Unió, així com fomentar la manca de discriminacions en la vida econòmica, social i cultural, i desenvolupar mesures contra el racisme i la xenofòbia (veure la posterior concreció d'aquest desig en l'aprovació d'una Directiva sobre l'Estatut dels nacionals de tercers països residents de llarga durada).
La gestió dels fluxos migratoris. En funció d'aquest principi, la Unió Europea es compromet a l'adopció de mecanismes de prevenció contra la immigració irregular i la lluita contra el tràfic d'essers humans. En aquest marc, el Consell Europeu va decidir reforçar la cooperació entre els serveis de control fronterer dels Estats membres, especialment a les fronteres marítimes.
Posteriorment a l'adopció de l'Acord de Tampere, el Consell Europeu de Laeken de març de 2001 va reafirmar la voluntat política de reforçar l'estratègia del primer, incidint en la conveniència d'integrar la política de fluxos migratoris amb la política exterior de la Unió Europea.
Normatives relacionades:
Programa de La Haia del Consell Europeu de 2005: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/site/es/oj/2005/c_053/c_05320050303es00010014.pdf Directiva 2003/109 del Consejo de 25 de noviembre de 2003 relativa al estatuto de los nacionales de terceros países residentes de larga duración. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/site/es/oj/2004/l_016/l_01620040123es00440053.pdf Directiva 2000/43 del Consejo de 29 de junio de 20000 relativa a la aplicación del principio de igualdad de trato de las persons independientemente de su origen racial o étnico. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/site/es/oj/2000/l_180/l_18020000719es00220026.pdf