Migracat.cat, observatori de la immigració a Catalunya

Tornar

Naixements per nacionalitat del pare i de la mare: 2008

Descripció

Evolució del nombre de naixements segons nacionalitat dels pares:

• Parella mixta: un dels dos progenitors té nacionalitat espanyola
• Parella estrangera: tots dos progenitors tenen nacionalitat estrangera
• Parella espanyola: tots dos progenitors tenen nacionalitat espanyola
• No costa: no consta la nacionalitat d'un dels dos progenitors o de cap d'ells.

Claus per la interpretació

Des de l'any 2000 i fins al 2008 el nombre de naixements ha augmentat any rere any, sent actualment un factor de rejoveniment general de la població. Així, les generacions infantils s'estan ampliant, sent ja més nombroses que les actuals generacions adolescents (10-19 anys), que a l'estructura de població catalana representen generacions molt buides degudes a la baixa natalitat dels anys vuitanta i noranta.

Pel que fa a les nacionalitats dels pares, els naixements de parelles de nacionalitat espanyola es manté bastant estable, amb una lleugera tendència a l'alça, mentre que augmenten en gran mesura els naixements de parelles estrangeres: entre el 2000 i el 2008 els naixements de pares estrangers s'ha multiplicat per quatre. Aquest fet és degut en bona mesura a l'actual concentració de la població adulta estrangera en les edats entre 25-34 anys, que són edats de màxima capacitat reproductora.

També augmenten sensiblement els naixements de parelles mixtes (un progenitor estranger i un altre espanyol) en la mesura en què aquest tipus de parelles són cada cop més freqüents a la societat catalana.

A 2008, les nacionalitats més freqüents dels progenitors d'origen estranger són la marroquina, l'equatoriana i la romanesa, tant en el cas dels pares com de les mares.

És de destacar que en el cas de les dones, les nacionalitats que es mostren més 'exogàmiques' són l'argentina, brasilera, peruana i colombiana, mentre que les més 'endogàmiques' serien la xinesa i la marroquina. En el cas dels homes, els argentins, peruans i colombians serien els més 'exogàmics' mentre que els xinesos, bolivians i marroquins serien els més 'endogàmics'. (Veure taula)