Migracat.cat, observatori de la immigració a Catalunya

Tornar

Estructura d'edat i sexe: 2009

Descripció

Distribució per sexes i grups quinquennals d'edat de la població total, distingint segons la nacionalitat.

• Edat mitjana: Quocient entre la suma de tots els anys d'edat de la població de referència i el nombre d'individus que la composen. S'expressa en anys.
• Índex d'envelliment: Quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de joves menors de 15 anys. S'expressa en tant per cent.
• Índex de dependència juvenil: Quocient entre el nombre de persones de 0-15 anys i la població entre 16-64 anys. S'expressa en tant per cent.
• Índex de dependència senil: Quocient entre el nombre de persones de 65 i més anys i la població entre 16-64 anys. S'expressa en tant per cent.
• Índex de recanvi de la població en edat activa: Quocient entre el nombre de persones de 60 a 64 anys i el nombre de persones de 15 a 19 anys. S'expressa en tant per cent.
• Percentatge de dones sobre el total: Quocient entre el total de dones i el total de població. S'expressa en tant per cent.
• Índex de potencialitat: Relació de dones entre 20 i 34 anys respecte les dones de 35 a 49 anys. La disminució d'aquest índex suposa un descens de la capacitat reproductora de la població
  

Claus per la interpretació

La diferent estructura d'edats de la població espanyola i estrangera és fonamental per entendre molts indicadors relatius a les seves condicions de vida (en relació per exemple a l'habitatge, la salut, la situació laboral, la fecunditat, etc).

    La població de nacionalitat espanyola presenta una piràmide envellida. En aquest sentit, l'índex d'envelliment entre la població espanyola es de 128,1%,  és a dir, per cada 100 persones de menys de 16 any en trobem 128 de més de 64 (hem de dir, malgrat tot, que es tracta d'un índex que en els darrers anys ha baixat lleugerament per l'augment de la natalitat).

   En consonància, l'índex de reemplaçament de la població activa de nacionalitat espanyola es troba també en nivells molt alts, en el sentit que la població apunt de sortir del mercat laboral (60-65 anys) és molt més abundant que la que està entrant en els últims anys (15-19 anys), entrant en un procés de disminució de la població espanyola en edat activa que previsiblement es mantindrà encara durant les pròximes dècades. Aquest dèficit actual de reemplaçament de la població activa, com a conseqüència de la baixa natalitat que es va donar durant els anys vuitanta i noranta, actua com un clar factor d'atracció de treballadors estrangers, especialment durant els cicles d'expansió econòmica.

    La població de nacionalitat estrangera presenta una estructura d'edats concentrada entre els 25-34 anys, amb una mitjana d'edat deu anys més jove que l'edat mitjana de la població espanyola. La presència de persones en edat de jubilació és, actualment, molt minoritària entre les persones estrangeres, mentre que en canvi trobem una base d'infants i adolescents creixent (tot i que hi ha moltes diferències entre nacionalitats estrangeres quant a la presència de fills, en funció del temps de residència, els patrons de reagrupament, etc).

    Previsiblement, la natalitat entre el col·lectiu estranger continuarà sent en els pròxims anys comparativament més alta que entre la població autòctona, ja que entre les dones estrangeres hi ha un clar predomini de les que actualment tenen entre 20-35 (anys de màxima fecunditat potencial), mentre que entre les dones de nacionalitat espanyola predominen les dones entre 35-49 anys. Així, l'índex de potencialitat 'reproductora' entre les dones estrangeres és cinc vegades major que el de les dones de nacionalitat espanyola. 

    L'arribada de població estrangera ha suposat un rejoveniment global de la població de Catalunya fent disminuir els indicadors d'envelliment i d'edat mitjana, minorant els índexs de reemplaçament de la població activa i fent augmentar els índex de potencialitat reproductiva del conjunt de la població.