Les ONG i els taxis d’immigrants

La Unió Europea va engegar l’operació Triton, sota el control de Frontex, després de la indignació i commoció que va suscitar a l’abril 2015 d’un vell pesquer amb 700 immigrants enfront de les costes de Líbia. L’operació multinacional Triton, avui cridada Eunavfor Med o Sophia, té la missió de salvar vides humanes operant amb 11 embarcacions, 3 avions, 2 helicòpters i 350 guàrdies, sota el comandament o control del ministeri de l’Interior. En els últims temps, molt està canviant l’actuació dels traficants.

Referent a això, després de la recerca en curs del fiscal Zuccaro sobre els presumptes contactes de traficants d’éssers humans i ONG, la portaveu de Frontex, Izabella Cooper, ha revelat dades molt importants: «Hem notat que en els dos últims anys els traficants libios han canviat la seva manera d’actuar. En el 2012 els vells pesquers arribaven a Lampedusa o a altres ports sicilians. En el 2014 es paraven a mig camí entre Líbia i Itàlia. Però des del 2016 la major part de les operacions de socors es produeix en el límit de les aigües territorials de Líbia.

Continue reading

La situació actual de la immigració irregular

EL 82,7% dels estrangers de països de fora de la Unió Europea que viuen a Espanya compten amb un permís de llarga durada, de manera que porten ja més d’una dècada al país, quan l’any 2007 eren menys del 34% els que es trobaven en aquesta situació estable i la majoria necessitava renovar els seus permisos. En total, a 30 de juny de 2016, s’explicaven a Espanya 5.017.406 estrangers dels quals gairebé 2,1 milions, el 41,7%, procedien de països de fora de la UE. Deu anys abans la xifra global era més baixa (3,5 milions de persones amb targeta de residència en vigor) encara que amb més oriünds d’aquests tercers països, 2,2 milions establerts legalment al país, el 64,25% dels estrangers.

La seva situació era llavors més inestable: el 33,59% tenien un permís permanent, que ara ostenten més del 80%. De la resta, 4 de cada 10 estaven pendents de la primera renovació de la seva autorització, un 13,27% esperaven la segona i l’11,95% tenien encara el permís inicial. Ara, són el 17,2% els que es troben en aquest tipus de situacions temporals, ja siguin amb permisos per treballar per compte d’altri (7,37%) o pròpia (0,36%), per reagrupació familiar (4,83%) o per raons humanitàries (0,3%) i d’arrelament (1,60%).

Continue reading

Introducción al círculo del marketing digital

Comenzamos trazando un círculo. Un círculo en el cual se encuentra el marketing digital y que entendemos como arte. Para llevar a cabo la venta del producto es necesario planificar y ejecutar la concepción del mismo, el precio, la producción, la promoción convencional y digital y la distribución de bienes y servicios que satisfacen necesidades humanas, es decir, necesidades compartidas.

Por un lado, tenemos una empresa que produce bienes y servicios, una empresa comercial e industrial, por ejemplo, la industria del automóvil. Dicha industria constituye empresas que producen automóviles para satisfacer las necesidades de los ciudadanos que quieren, desean o necesitan obtener uno. Por lo tanto, tenemos, por un lado, una empresa y, por otro lado, tenemos el mercado, definible como las necesidades de los consumidores.

La empresa se dedica a producir. Tenemos que conectar el producto con el consumidor. Una empresa que produce bienes y servicios satisface la necesidad del mercado. Para ello, definimos algo que denominamos «sistema de información». Es decir, la empresa debe conocer cuáles son las necesidades de los consumidores. Por su lado, el «marketing digital mix» está formado por la producción, el precio, la distribución y la promoción digital.

Continue reading

Las asociaciones de inmigrantes en España. Una visión de conjunto

Este estudio recomendado por los especialistas en inmigración y relocation en madrid JDImmigration.es analiza la dinámica asociativa de los inmigrantes y su incidencia en los procesos de integración social y política en la sociedad española.

El estudio consta de cuatro partes: la primera examina la literatura especializada sobre migraciones publicada en España sobre la cuestión; la segunda presenta los resultados de la consulta de seis registros oficiales de asociaciones (uno estatal y cinco autonómicos), con especial foco en siete de los colectivos inmigrantes no comunitarios más numerosos en el momento de realizarse la investigación; la tercera parte muestra los datos obtenidos de una encuesta dirigida a las asociaciones acerca de sus actividades, composición, organización y financiación; por último, la cuarta parte está dedicada al análisis cualitativo del discurso de los representantes de las asociaciones.

Continue reading

La immigració en xifres

Catalunya inicia un nou cicle migratori caracteritzat per l’aturada de l’intens flux migratori que ha experimentat el nostre país durant els darrers 10 anys, així com per una certa estabilització del nombre total de persones estrangeres que hi viuen. Així ho indica la comparativa dels padrons corresponents a 1 de juliol de 2009 i a 1 de gener de 2010.

Aquesta nova tendència estarà marcada per un menor volum d’entrades, per un lleuger retorn als llocs d’origen i per la proliferació de noves estratègies migratòries, com ara el trasllat a països tercers.

Hi ha, però, especificitats a nivell territorial: l’Àmbit metropolità, les comarques centrals, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran perden població estrangera, mentre que les comarques gironines, el Camp de Tarragona i l’Àmbit de Ponent en guanyen.

Continue reading